"El PP vuelve a recurrir al TC en contra de Catalunya"
"Es la música de siempre, vuelven de una manera recurrente, repitiendo los mismos tics anticatalanes", dice el secretario de organización del PSC
08/05/2009 | Actualizada a las 19:46h | Política
Barcelona. (EFE).- El secretario de organización del PSC, José Zaragoza, ha denunciado que el PP vuelve a recurrir al Tribunal Constitucional "en contra de los intereses de Catalunya", después de que la portavoz del PP en el Congreso, Soraya Sáenz de Santamaría, no haya descartado recurrir la Ley de Educación de Catalunya (LEC).
MÁS INFORMACIÓNEl PP no descarta recurrir la ley catalana de Educación ante el TC por discriminar el castellano
PP, Zaragoza, PSC, Congreso, Partido Popular, TC, Santamaría, Soraya Sáenz, José Zaragoza, Estatut, Barcelona
"Es la música de siempre, vuelven de una manera recurrente, repitiendo los mismos tics anticatalanes que los inhabilitan para gobernar España", ha subrayado Zaragoza, que ha reprochado al PP su "fijación enfermiza en contra de Catalunya".
Zaragoza ha invitado a los máximos dirigentes del Partido Popular a "hacer alguna cosa más que venir y pasearse un rato para hacer creer que los catalanes son su prioridad".
"El PP ha de retirar el recurso en contra el Estatut, meterse en la cabeza que en Catalunya no hay ningún problema con el castellano, y dejar de utilizarnos para su estrategia descaradamente partidista", ha añadido Zaragoza.
El secretario de organización de los socialistas catalanes ha hecho un llamamiento a "dejar de lado a este PP, que es el de siempre", y ha remarcado que "contra Catalunya y contra los catalanes, perdiendo el respeto a nuestro pueblo, no se puede gobernar España".
dijous, 14 de maig del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
escrits contra catalunya
Notícies relacionades
Martín Prieto, aquell columnista d'El Mundo segons el qual els pares de nens malalts de càncer del País Basc, Galícia i Catalunya han d'anar a Madrid perquè els oncòlegs d'aquestes comunitats, si no els parles en la llengua que els és pròpia, no t'atenen, evocava ahir en el rotatiu en qüestió la sentència que Ortega y Gasset va etzibar a Manuel Azaña quan a les Corts republicanes es debatia el primer Estatut de Catalunya: «El problema catalán no tiene solución.» I Martín Prieto afegia: «No tienen lealtad constitucional». De la dita d'Ortega y Gasset al comentari del simpàtic columnista han transcorregut, em sembla, 66 anys, però feia l'efecte que Prieto estigués fent el corol·lari a la frase d'algun polític actual. Ja és simptomàtic que el filòsof madrileny es referís a Catalunya com a «problema», i que el considerés irresoluble. Tanmateix, els problemes poden ser abstrusos, complexos i envitricollats, però gairebé sempre s'acaben resolent; potser el que hauria d'haver dit és «enigma», que fins i tot vesteix més. De fet, Martín Prieto volia demostrar en el seu escrit que els catalans abusem massa del català, que el fem servir indiscriminadament, a casa i fora de casa, com si fos tan important com el castellà o l'anglès. I va posar l'exemple d'un congrés internacional del càncer a Estocolm, al qual assistia com a «metge consort» –penseu el que vulgueu–, i en què la delegació catalana «se empeñó» a presentar les seves ponències en català. Martín Prieto descrivia els moments posteriors explicant que les eminències allí reunides van començar a desfilar cap a la cafeteria, que el congrés va recordar als ponents catalans que la llengua franca acordada era l'anglès i que, en qualsevol cas, no hi havia traductors de català. Estic d'acord amb l'actitud del congrés. Per això demano a qui tingui competència en aquests afers que, a partir d'ara, sempre que una delegació catalana hagi de participar en algun esdeveniment internacional, tingui cura de proveir-lo dels corresponents traductors. I no és broma.
Darrera actualització ( Dimarts, 12 de maig del 2009 04:00 )
Martín Prieto, aquell columnista d'El Mundo segons el qual els pares de nens malalts de càncer del País Basc, Galícia i Catalunya han d'anar a Madrid perquè els oncòlegs d'aquestes comunitats, si no els parles en la llengua que els és pròpia, no t'atenen, evocava ahir en el rotatiu en qüestió la sentència que Ortega y Gasset va etzibar a Manuel Azaña quan a les Corts republicanes es debatia el primer Estatut de Catalunya: «El problema catalán no tiene solución.» I Martín Prieto afegia: «No tienen lealtad constitucional». De la dita d'Ortega y Gasset al comentari del simpàtic columnista han transcorregut, em sembla, 66 anys, però feia l'efecte que Prieto estigués fent el corol·lari a la frase d'algun polític actual. Ja és simptomàtic que el filòsof madrileny es referís a Catalunya com a «problema», i que el considerés irresoluble. Tanmateix, els problemes poden ser abstrusos, complexos i envitricollats, però gairebé sempre s'acaben resolent; potser el que hauria d'haver dit és «enigma», que fins i tot vesteix més. De fet, Martín Prieto volia demostrar en el seu escrit que els catalans abusem massa del català, que el fem servir indiscriminadament, a casa i fora de casa, com si fos tan important com el castellà o l'anglès. I va posar l'exemple d'un congrés internacional del càncer a Estocolm, al qual assistia com a «metge consort» –penseu el que vulgueu–, i en què la delegació catalana «se empeñó» a presentar les seves ponències en català. Martín Prieto descrivia els moments posteriors explicant que les eminències allí reunides van començar a desfilar cap a la cafeteria, que el congrés va recordar als ponents catalans que la llengua franca acordada era l'anglès i que, en qualsevol cas, no hi havia traductors de català. Estic d'acord amb l'actitud del congrés. Per això demano a qui tingui competència en aquests afers que, a partir d'ara, sempre que una delegació catalana hagi de participar en algun esdeveniment internacional, tingui cura de proveir-lo dels corresponents traductors. I no és broma.
Darrera actualització ( Dimarts, 12 de maig del 2009 04:00 )
dimecres, 29 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)